HEM TORNAT DE VENÈCIA! “SEGUINT LES PASSES DE CANALETTO”.1

Hola socis!

Si teniu curiositat de saber què va passar l’últim cap de setmana de gener… més avall teniu un petit resum del primer dia del nostre viatge fotogràfic a Venècia.

DIA 1 (divendres 30 de gener).

El divendres 30 ens varem trobar tots a l’aeroport del Prat per agafar l’avió que ens havia de traslladar a la ciutat dels canals. Tot va anar com una seda, cap problema ni amb la puntualitat ni amb les maletes.

La ciutat ens esperava amb un temps humit, gris i fred però res d’això va impedir que comencéssim la nostra descoberta segons l’itinerari previst.

arribada-aeroport4

Primer objectiu: ARSENAL i el barri de Castello. Per arribar-hi s’ha de caminar en direcció contrària a qualsevol ruta turística. La  Venècia més humana ens oferia la seva cara quotidiana, la seva versió més atractiva molt diferent de les multituds de la plaça S. Marc i el pont de Rialto.

Caminant pels carrerons i pels canals varem intentar descobrir les perspectives de Canaletto  confirmant que en algun cas eren impossibles. Sota les indicacions de la fotògrafa Araceli Merino tots els participants varem anar imaginant una Venècia barroca i extraordinàriament fotogènica, plena de racons amb encant  que ens feia aturar a cada moment per dirigir les nostres càmeres a petites meravelles a l’abast de tothom. D’aquesta manera, a poc a poc el sol anava caient i sense ni adonar-nos varem arribar a la Fondament Nova . Allà ens hi esperava una gran sorpresa…

primeres-fotos

Primeres fotos de camí cap a l’Arsenalestudiant-canaletto L’Araceli ens mostra Canaletto a l’Ipad. 

de-cami-cap-al-2-canaletto

Els encants de la zona de Castello

fotografiant-arsenal

Fotografiant Arsenal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FONDAMENTA NOVA

Passejar per Venècia significa perdre’s per un laberint de petits carrers sense perspectiva amb sorpreses constants, girs sobtats i culs de sac. Per això quan al final d’un dels carrers se’ns ofereix un mar obert amb un paisatge i una llum imponents, la sensació de vertígen és absolutament colpidora .

Si a sobre s’enxampa una posta de sol magnífica amb uns colors indescriptibles i una llum inversemblant, un te la sensació aclaparadora d’estar contemplant una meravella i, alhora, unes ganes immenses de compartir aquest espectacle magnífic.

No hi ha paraules. Veieu les imatges.
fondamenta-nova3 fondamenta-nova7 fondamenta-nova8 fotografiant-posta-fond-nova

menidcanti

Rio Mendicanti, sota una llum inversemblant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb franquesa crèiem que aquest capvespre era difícil de superar…però faltaven altres coses per descobrir. Venècia és molta Venècia!

 

ISABEL TRIAS

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>